Tir olímpic

HISTORIA DEL NOSTRE ESPORT

La primera aparició del tir olímpic com a disciplina paralímpica va ser a Holanda el 1980. Des d'aquests primers Jocs fins a l'actualitat s'han produït constants canvis i variacions en definició de les categories dels tiradors.

Tots els condicionats que reuneix el tir olímpic (punteria, concentració i destresa) s'expressen en cada tirador discapacitat.

L'únic handicap de tots ells, és la seva debilitat física que en alguns casos els obliga a posar la carabina sobre un trípode. Precisament aquesta debilitat física impedeix a alguns tiradors discapacitats a controlar amb exactitud el centre de gravetat.

Aquest problema és corregeix no solament amb el treball físic, sinó també amb unes tècniques de concentració claus d'una competició.

Aquestes excepcions junt amb les específiques de les cadires, són les úniques variants amb qualsevol tirador vàlid.

En pistola, la dificultat no estriba tant amb el pes com amb la carrega de treball que suporten les espatlles dels tiradors de carabina amb cadira de rodes. Al ser l'altura més baixa de la seva posició de tir respecte al blanc obliga a realitzar un treball suplementari als braços. Mentre el tirador de peu manté una posició de horitzontalitat entre braç i blanc, l'atleta amb cadira de rodes ha de poder aixecar el seu braç per ajustar-lo a l'alçada de la diana augmentant així la càrrega dels músculs, obligant-lo a fer un esforç suplementari de precisió.

INICI A CATALUNYA

L'inici del tir olímpic a Catalunya va ser l'any 1994, quan el tirador d'aquesta Federació, Miquel Orobitg va participar per primera vegada a uns campionats d'Espanya, sent durant dos anys l'únic tirador minusvàlids de tot Catalunya.

Desprès ja en el 1996, i amb un parell de tirador més de pistola, es va fer el I Campionat de Catalunya i desprès fins al 2000 s'ha aconseguit que participin en aquests campionats fins a sis tiradors. S'ha de dir també que el tir olímpic és un esport bastant car ja que s'ha de tirar amb cadira de rodes (segons la categoria), jaqueta especial, dues carabines o bé tres pistoles, material que no resulta gens econòmic, deixant a part el consum de bales que es fa, i que són molt cares.

Característiques específiques de la modalitat de tir per a minusvàlids.

REGLAMENTACIÓ

Classificacions de les minusvalies.

Existeixen tres categories en funció de la seva discapacitat física.

Dues pels físics i una per als invidents.
SH1: pels tiradors de carabina i pistola.
SH2: pels tiradors de carabina amb trípode.
SH3: pels tiradors cecs.

Aquesta última disciplina serà d'exhibició a Sidney, donat que fins ara no té un número suficient d'esportistes per ser paralímpica.

Les dues disciplines precedents, és a dir, SH1 i SH2, estan dividides en tres subdivisions (ABC).

Els tiradors de la classe SH1A poden escollir entre tirar drets o be asseguts en un tamboret o cadira.

Els SH1 i SH2 se'ls permet un espatller a la cadira de rodes d'un terç del total de la llargada de l'esquena, mentre que els tiradors de SH1 i SH2 poden tenir un espatller amb una alçada màxima de 10 cm. Per sota l'aixella.

Posició de tir:

Els tiradors SH1 i C que ho fan asseguts han d'estar assentats amb una inclinació màxima de 20 graus des de la vertical. Aquesta mida es pren des de la maluc fins al espatlla.

En l'apartat de pistola els tiradors han de treure els braços de recolzament de les cadires. La mà que no dispara pot estar recolzada al cos.

Per la seva part els cecs s'orienten mitjançant un so produït pels raigs làser que toquen a la diana. En funció de la oscil·lació de la ona sonora, els tiradors amb discapacitat visual coneixen si estan prop del blanc o no.

Ajudes humanes i tècniques.

Els tiradors que ho fan en cadira de rodes poden fer ús d'una taula de suport si ho consideren necessari.

Aquestes taules són exclusivament pels tiradors amb cadira de rodes i per les posicions de genoll i estirat, es a dir, que en genoll l'esportista pot recolzar sobre aquesta taula un colze, i en l'altra posició estirat tots dos colzes.

Tots els tiradors poden tenir un ajudant si ho creuen necessari i si el personal de classificació està d'acord.

Resultats més importants dels nostres tiradors:

En pistola EDUARD GIMENEZ en els cinc campionats de Catalunya ha aconseguit cinc medalles d'or, aconseguint també medalles de plata i bronze als campionats d'Espanya i Trofeu del Govern Basc, així com en el Trofeu Ciutat de Saragossa i Villa de Madrid.

L'estrella de tir català és MIQUEL OROBITG amb un palmarès esportiu de medalles i trofeus que li ha permès fins ara de ser el millor tirador de carabina tant català com espanyol de tota l'historia del tir paralímpic.

El seu palmarès es el següent:

Cinc campionats de Catalunya, cinc medalles d'or
Campionats d'Espanya. Vuit participacions amb 28 tirades
2 quarts llocs
3 medalles de bronze
6 medalles de plata
17 medalles d'or
Trofeu del Govern Basc vuit participacions amb 29 tirades
1 cinquè lloc
2 medalles de bronze
4 medalles de plata
21 medalles d'or
Internacional de Perpignan. Sis participacions amb dotze tirades
1 cinquè lloc
2 medalles de bronze
9 medalles d'or
Internacionals de Súria set participacions
7 medalles d'or
A més té el rècord d'Espanya en carabina cal. 22 3x40 amb 1180 p.
1997 medalla de bronze per equips en els europeus
1998 medalla d'or per equips als mundials
cinquè lloc als europeus del 1994