Esgrima en cadira de rodes

BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

L'esport per a minusvàlids neix a Alemanya al 1918 arrel de la 1ª Guerra Mundial. Després de la 2a Guerra Mundial neix el Centre de lesionats medul·lars de Stoke Mandevillea Anglaterra.

La primera federació esportiva que apareix és ISOD (Organització internacional d'esports per a discapacitats). ISOD, ISMWSF, IBSA i CP-ISRA estan agrupades a l'IPC (Comitè Paralímpic-Internacional).

L'esgrima debuta com a esport per a minusvàlids als Jocs de Stoke Mandeville del 1954 amb una exhibició.

ANTECEDENTS A CATALUNYA

L'esgrima en cadira de rodes es practica a Catalunya des de l'any 1990, essent la comunitat autònoma pionera en l'inici d'aquest esport a Espanya. Els nostres esportistes constitueixen la base de l'equip nacional en les darreres temporades però malgrat aquestes dades positives ens trobem en una situació de manca de practicants.

El primer Campionat de Catalunya d'esgrima en cadira de rodes es disputà a la modalitat d'espasa i floret i els primers Campions de Catalunya foren Juan Pastor en espasa masculina, Daniel Lamata en floret masculí i Mariona Hellín en floret femení. Després d'uns anys d'absència dels calendaris de competició, aquesta temporada 1999/2000 es disputà la darrere edició.

Actualment a casa nostra, només hi ha un club, el club d'esgrima Sala d'Armes Montjuïc que disposa de secció d'esgrima en cadira de rodes. Aquesta entitat, pionera en la pràctica d'aquest esport reuneix les condicions idònies per a iniciar-se en la pràctica de l'esgrima: bona accessibilitat, noves instal·lacions de serveis completament adaptades, tècnics titulats, flexibilitat horària a més a més d'ésser un dels clubs més importants d'Espanya en el món de l'esgrima convencional.

LES CLASSIFICACIONS MÈDIQUES

Davant la necessitat d'agrupar els esportistes d'acord amb la seva capacitat per a la pràctica de l'esgrima, les Federacions internacionals classifiquen els esportistes en funció de les patologies mèdiques que presenten i de les seves capacitats físiques.

Les Classificacions funcionals agrupen els esportistes de les diferents federacions segons criteris medicoesportius i de funcionalitat de l'esportista. En esgrima es van definir, pels Jocs Paralímpics de Barcelona'92, 4 classes funcionals (1A, 1B, 2,3 i 4), determinades en base a uns tests funcionals d'esgrima: extensió superior de tronc, control de tronc, extensió lumbar i control de tronc amb arma.

En l'actualitat les classificacions funcionals es limiten a 3 categories:
A, B i C.

LA PISTA D'ESGRIMA I EL MATERIAL ESPECÍFIC

La pista és un rectangle de dimensions 4,5 x 2,5 m. Les cadires de rodes es subjecten al terra mitjançant unes fixacions d'esgrima orientades en funció de la dominància del tirador formant un angle de 110º i separades en funció de l'envergadura més petita dels dos esgrimidors. La distància es pren amb l'extensió del braç armat fins que la punta de l'arma tingui contacte amb el colze de l'adversari.

La vestimenta és la mateixa que en l'esgrima convencional amb l'excepció de l'espasa, on es col·loca un plastró metàl·lic que cobreix les cames, limitant la superfície vàlida al tronc, cap i extremitats superiors, inclòs el respatller de la cadira de rodes.

La cadira de rodes ha de dur obligatòriament el recolzabraços del braç no armat. El coixí no pot tenir una alçada superior a 10 cm.

TÈCNICA I TÀCTICA

Es descriuen alguns dels elements tecnicotàctics més característics de l'esgrima en cadira de rodes:

- Obligatorietat de mantenir sempre una natja com a mínim en contacte amb la cadira de rodes.
- Obligatorietat de dur repenja peus a la cadira.
- Posada en guàrdia: al floret i a l'espasa les fulles no estan en contacte i la punta de l'arma no pot sobrepassar la cassoleta del contrari. Al sabre les fulles tampoc estan en contacte però han d'estar en posició vertical.
- Principal acció d'atac: el fons. Execució amb desplaçament violent del tronc endavant i utilització del braç no armat que està agafat a la roda de la cadira per efectuar la tornada a la guàrdia.
- Cas de desequilibri dels tiradors a causa de la seva patologia (per exemple paraplègics alts que no tenen abdominals), s'atura l'assalt.
- Els tiradors no es poden anticipar a la veu d'endavant de l'àrbitre, cas de fer-ho per dues vegades reben un tocat en contra.

PRINCIPALS RESULTATS

A continuació es relacionen els principals resultats assolits pels tres tiradors catalans en els últims anys.

2000

Participants Competició Lloc Arma Categoria Resultat
Daniel Lamata Cnat. Espanya Madrid EM B/Ind Or
Daniel Lamata Cnat. Espanya Madrid FM B/Ind Or
Juan Pastor Cnat. Espanya Madrid EM B/Ind Plata
Juan Pastor Cnat. Espanya Madrid S B/Ind Or
Mariona Hellín Cnat. Espanya Madrid EF A/Ind Plata
Mariona Hellín Cnat. Espanya Madrid EF A/Ind Bronze
Daniel Lamata Open Internac. Madrid EM B/Ind Plata
Daniel Lamata Open Internac. Madrid FM B/Ind Plata
Juan Pastor Open Internac. Madrid EM B/Ind Bonze
Juan Pastor Open Internac. Madrid S B/Ind Plata
Daniel Lamata Copa del Món Gijón B/Ind Or
Daniel Lamata Copa del Món Lonato (Ita) B/Ind Bronze
Daniel Lamata Copa del Món Budapest (Hon) B/Ind Bronze

Destacar que aquest any 2000 el tirador català del club SAM-Asis Daniel Lamata ha assolit el número 1 del Rànquing Mundial en la modalitat d'espasa masculina i s'ha proclamat guanyador de la Copa del Món d'aquesta modalitat. Tanmateix, participaran en els Jocs Paralímpics de Sidney, el propi Daniel Lamata i la seva companya de club Mariona Hellín.