Hoquei

A causa de que les modalitats esportives adaptades existents a Catalunya i en tot l'Estat Espanyol, no admeten la possibilitat d'integrar al món de l'esport als joves afectats de malalties neuromusculars, va sorgir la idea d'aquest esport. Així, a partir del col·lectiu de persones amb una mobilitat física molt reduïda i els seus familiars, van decidir recuperar i importar de països europeus (Holanda, Alemanya, Dinamarca, etc.) la modalitat esportiva de hoquei en cadira de rodes elèctrica i que des de la dècada dels anys 60 s'està practicant en aquests països.

El hoquei en cadira de rodes, no necessita de grans inversions econòmiques o d'una gran quantitat de material esportiu, és suficient amb una pista dura amb unes mides de 14 x 24, dues porteries de petites dimensions i uns estics en forma de "T" adaptables a les cadires de rodes elèctriques o estics manuals de plàstic de molt poc pes. Tot plegat d'un cost econòmic molt baix, i el més important, una pilota de plàstic foradada. Cada equip està format per 4 jugadors més un porter defensor.

A Holanda en aquesta modalitat esportiva, hi ha 500 jugadors federats en diferents competicions i lligues.

Amb tot això el BCN Crackers intenta aconseguir, mitjançant la pràctica del hoquei en cadira de rodes elèctrica, afavorir la integració social de les persones afectades de malalties neurmusculars, així com millorar la situació "duració i qualitat de vida".

A Catalunya aquest esport va començar l'any 1997 i des de llavors s'ha anat realitzant un lliga catalana entre els equips del Club Barcelona Crackers. A partir de l'any 2000 es va incorporar a aquesta modalitat un altre equip, l'Institut Guttmann.

A la resta de l'Estat Espanyol van sorgir altres iniciatives. Una de les que es va consolidar va ser la Regió de València, amb els equips del Club Masclets, celebrant-se també a partir de l'any 2000 un Trofeu Interautonòmnic de 2 voltes entre Catalunya i València.